Wednesday, December 19, 2007

Tancat per vacances

Clausurem el blog perquè el viatge s'acaba, bé em refereixo a l'excursió, el viatge com a manera de viure, basada en la curiositat i la recerca continuarà sempre. Tornarem a casa per Nadal, com els Ferrero Roche, els Mon Cheri, el calvo de la loteria (encara hi és oi?), els anuncis de Freixenet i Codorniu, els de El Lobo, Antiu Xixona, i tota la gamma de perfums.

Ens reservem, però, la última setmana, per descansar vora el bressol de tots els blaus, a una illa que es diu Koh Tao. Diuen que precisament per allà podrem trobar en Nemo que resulta que viu en pecat amb la seva amiga Dory. Quin parell.

Haurem també de procurar que no ens caigui un coco al cap mentre fem la migdiada sota una palmera a tocar de la platja. A banda d'això aprofitarem fins l'últim moment la benevolència d'aquest clima tropical abans de tornar cap a l'hivern.


Gràcies a tots els que ens heu anat seguint, especialment a aquells que han interactuat amb nosaltres amb els seus comentaris. Ho hem agraït molt sobretot en aquelles etapes del viatge que han estat més dures.




Monday, December 17, 2007

De nou a Bangkok

De Luang Prabang nem cap a Vientiane, capital de Laos, anoteu-ho. Ens hi estem un parell de dies abans de tornar cap a Bangkok amb un cop d'avió (els temps se'ns ha tirat a sobre i la carme li queden pocs dies).

Aqui van els retratus...

Bangkok

Saturday, December 15, 2007

Wednesday, December 12, 2007

De Chiang Khong a Luang Prabang: el Mekong

Per arribar a Luang Prabang ens decantem per un slow boat que cobreix el trajecte amb la calma que ens demana el riu Mekong que baixa per entre turons, en general sense presses. Tot plegat vol dir dos dies de navegació amb parada i fonda a Pat Vengh. No ens descuidem de comprar, abans d'embarcar, un coixí per minimitzar l'impacte d'uns bancs de fusta durs i mal parits: més curts del compte per poder encabir més fileres. Donem gràcies a Buda de ser de talla petita perquè el que es mou dins la normalitat, en concepte de l'alçada, es veu obligat a anar de través perquè senzillament no licaben les cames arreplegades per manca d'espai entre les dues fileres de bancs.

Dia 1: de Chiang Khong a Pat Vengh

El primer dia la navegació dura unes 7 hores que transcorren tranquil·les per entre bancs de sorra i roques en un entorn culminat pel verd.

Quan fosqueja arribem a Pat Vengh on un estol de nens ens aborda com pirates per carretejar-nos les motxilles a preu d'or. Un cop recuperem l'equipatge ens instal·lem en el primer guesthouse que ens ofereixen amb unes pancartes que mostren unes fotos impecables de l'habitació, anem a sopar i caiem rendits al llit quan els generadors de llum del poble encara funcionen.

Mekong 1: de Chian Khong a Pat Vengh



Dia 2: de Pat Vengh a Luang Prabang

A les 8 del matí salpem en un vaixell una mica més petit, bastant més ple i encara que ens sembli impossible molt més incòmode. La tripulació en total suma més de 110 persones. Com que fem tard no tenim massa opció per triar on encabir-nos. La Carme troba un banc que comparteix al costat d'un neoyorquí que es deplaça amb la bicicleta a coll (hi ha gent per tot). En Vadó i jo ens situem a directament a terra, a la part de proa, lloc destinat a la gent autòctona, la proporció de la qual no arriba ni a un 0,7 per cent. Semblem un autocar abarrotat de turistes en una excursió de final de curs.

El dia 2 naveguem durant unes 7 hores que discorren traaaaaaanquil·les i en un entorn igual d'espectacular que el dia 1. Quan la rampa de les cames i el dolor lumbar sembla insostenible arribem a la ciutat. Desembarquem d'una manera ordenada, sense haver de patir per bosses extraviades, quan el dia cau sobre el Mekong, oferint-nos una posta espectacular com a recompensa per la duresa d'un trajecte que, malgrat tot, ha valgut la pena.

Mekong 2 - De Pat Vengh a Luang Prabang

Saturday, December 8, 2007

Chiang Mai Citty

Chiang Mai Citty

Thai massage - Chiang Mai

El massatge tradicional Thai és una barreja de osteopatia, massatge i combat de boxa. Primer ens habituallen amb una roba de fil baldera i còmoda i ens instal·len estirades de panxa amunt en unes colxonetes. Abans de començar les massatgistes ajunten els dos palmells i reciten uns mantres a no sabem qui, cosa que, d'entrada, em provoca cert neguit al pensar que no en fan prou amb les seves mans i s'han d'encomanar a alguna divinitat perquè tot surti be.

Comencen pels peus, sempre de la vida, part essencial i mirall de la resta del cos. S'hi entretenen esprement-los com si volguessin fer suc de taronja, pressionant el taló i el pont per, en definitiva, aconseguir una espècie de relaxació inicial.

Continuen amb la resta del cos. Deixen caure el pes del seu cos sobre les seves mans per aixafar-te contra el matalàs amb tant d'ímpetu que em fa l'efecte que quan ens aixequem la nostra silueta haurà quedat gravada en la superfície com si fos una petjada sobre l'asfalt tendre. Després manipulen les cames fent-les flexionar, els genolls fins arran de nas, i rodar per finalitzar amb un massatge bastant dur on utilitzen a part de les mans i els dits, els peus, els colces i l'avantbraç. Continuen amb els braços, mans i dits procedint amb el mateix ritual de flexió, extensió i massatge.

Ens conviden a posar-nos de bocaterrosa per treballar la part posterior. Apliquen una pressió forta a l'esquena, com si ens volguessin planxar. Em revenen aleshores totes les històries de massatges mal gestionats amb final contracturat que la gent explica que que li ha passat a un amic d'un conegut. A més a més, el meu estómac, precisament avui no està fi i sembla que la concentració de gasos és superior a la seva capacitat, cosa que em fa témer que a mig fer i de tant apretar-me surtin sense cap discreció pel la sortida més pudenta, ja m'enteneu. Intento relaxar-me respirant fondo, deixant la ment en blanc (?) i procurant deixar-me endur però el cos a vegades es rebel·la agarrotant-se per contrarestar la sensació d'angúnia que em provoquen els dits del terapeuta quan insisteixen en certs punts (energètics s'entén) delicats.

És l'hora d'asseure'ns per encarar la recta final. Es situen al nostre darrera per amassar espatlles i coll. Agraeixo les fregues que permeten al meu coll recuperar la posició inicial després d'estar 20 minuts completament girat, com si volgués mirar per sobre l'espatlla, en una posició que els qui dormim panxa enlaire no hi estem a acostumats, i que, amb una mica més de pràctica, em faria apte per fer el casting de la noia del exorcista. Sento una barreja de plaer i rebuig depenent de l'emfasi en que s'aplica la tècnica.

Passem finalment al cap. El massatge em recorda a una sessió de rentat de cabell a la perruqueria tret que en aquest cas no hi ha ni xampú ni suavitzant, que lubriqui la fricció que provoquen els meus cabells, ressecs i nuats, contra el cuir cabellut disminueix, per tant, la sensació de relax.

Finalment amb les mans juntes en posició de resar ens colpegen cap, espatlles i esquena com si fos la traca final d'un espectacle de focs d'artificis. Ens donen les gràcies "jop kun ka" i decidim que el següent serà relaxant més que no pas el tradicional massatge terapèutic.

Retratus de Phitsanulok i Sukhothai

Sukhothai