Thai massage - Chiang Mai

El massatge tradicional Thai és una barreja de osteopatia, massatge i combat de boxa. Primer ens habituallen amb una roba de fil baldera i còmoda i ens instal·len estirades de panxa amunt en unes colxonetes. Abans de començar les massatgistes ajunten els dos palmells i reciten uns mantres a no sabem qui, cosa que, d'entrada, em provoca cert neguit al pensar que no en fan prou amb les seves mans i s'han d'encomanar a alguna divinitat perquè tot surti be.

Comencen pels peus, sempre de la vida, part essencial i mirall de la resta del cos. S'hi entretenen esprement-los com si volguessin fer suc de taronja, pressionant el taló i el pont per, en definitiva, aconseguir una espècie de relaxació inicial.

Continuen amb la resta del cos. Deixen caure el pes del seu cos sobre les seves mans per aixafar-te contra el matalàs amb tant d'ímpetu que em fa l'efecte que quan ens aixequem la nostra silueta haurà quedat gravada en la superfície com si fos una petjada sobre l'asfalt tendre. Després manipulen les cames fent-les flexionar, els genolls fins arran de nas, i rodar per finalitzar amb un massatge bastant dur on utilitzen a part de les mans i els dits, els peus, els colces i l'avantbraç. Continuen amb els braços, mans i dits procedint amb el mateix ritual de flexió, extensió i massatge.

Ens conviden a posar-nos de bocaterrosa per treballar la part posterior. Apliquen una pressió forta a l'esquena, com si ens volguessin planxar. Em revenen aleshores totes les històries de massatges mal gestionats amb final contracturat que la gent explica que que li ha passat a un amic d'un conegut. A més a més, el meu estómac, precisament avui no està fi i sembla que la concentració de gasos és superior a la seva capacitat, cosa que em fa témer que a mig fer i de tant apretar-me surtin sense cap discreció pel la sortida més pudenta, ja m'enteneu. Intento relaxar-me respirant fondo, deixant la ment en blanc (?) i procurant deixar-me endur però el cos a vegades es rebel·la agarrotant-se per contrarestar la sensació d'angúnia que em provoquen els dits del terapeuta quan insisteixen en certs punts (energètics s'entén) delicats.

És l'hora d'asseure'ns per encarar la recta final. Es situen al nostre darrera per amassar espatlles i coll. Agraeixo les fregues que permeten al meu coll recuperar la posició inicial després d'estar 20 minuts completament girat, com si volgués mirar per sobre l'espatlla, en una posició que els qui dormim panxa enlaire no hi estem a acostumats, i que, amb una mica més de pràctica, em faria apte per fer el casting de la noia del exorcista. Sento una barreja de plaer i rebuig depenent de l'emfasi en que s'aplica la tècnica.

Passem finalment al cap. El massatge em recorda a una sessió de rentat de cabell a la perruqueria tret que en aquest cas no hi ha ni xampú ni suavitzant, que lubriqui la fricció que provoquen els meus cabells, ressecs i nuats, contra el cuir cabellut disminueix, per tant, la sensació de relax.

Finalment amb les mans juntes en posició de resar ens colpegen cap, espatlles i esquena com si fos la traca final d'un espectacle de focs d'artificis. Ens donen les gràcies "jop kun ka" i decidim que el següent serà relaxant més que no pas el tradicional massatge terapèutic.