Només de posar-hi els peus ens hi sentim a gust. Ideal per una temporada llarga o per venir a jubilar-s'hi. El casc antic s un entramat de carrers amb vida pròpia per on hi palpiten centenars de motos que, a cops de pitu, sortegen miraculosament turistes, venedors, bicicletes i tot el que envaeixi l'asfalt. Cada cop que l'hem de creuar em ve al cap d'aquell joc de màquines (quan valien 5 durus) en que una granota havia de creuar un riu sense mullar-se aprofitant per saltar sobre les diferents files de troncs que es desplacen surant sobre l'aigua per arribar a l'altre vorera. En el nostre cas seria el mateix però al revés. Primer un s'ha d'omplir d'un decidit esperit suïcida i avançar fent paradetes cada pocs metres per permetre que les motos, un cop ens detecten com a obstacles, ens esquivin amb una habilitat, de moment, rotunda.
Recuperem les baguettes, el cafè amb llet, les oreos i els kitkats, l'anglès, l'amabilitat, els somriures i allò que trobaven tant a faltar: el bar, espai de repòs i d'economia mental ideal per fer l'altu per pair les novetats. D'entre tots ells ens decantem, sense cap dubte pels Bia Hoi, uns baretus que envaeixen la vorera i part de la calçada amb tamborets de plàstic mida escolar i a on s'hi degusta una autèntica cervesa a pressió molt suau i de consum ràpid (ho acatem sense discussió) per manca de conservant i altres additius. Mentrestant, l'espectacle de la ciutat a ritme de gran prix desfila al davant nostre sense haver de pagar cap més entrada que un vas de birra fresca (!!!) que, per acabar-ho de rematar, costa 8 cèntims d'euro. Que n'aprenguin!!!!
Durant el dia combinem visites per diferents museus (d'història i de la dona) i temples, amb passejades vora el llac i poca cosa més. Quan s'acosta l'hora màgica practiquem una mena de botellon a una zona que no hem dubtat en batejar com triangle d'or, composada per tres Bia Hois farcits de vietnamites i blancs, ja siguin güiris que estan de pas, o bé d'altres que s'hi graten les pilotes després d'haver treballat "durament" en organismes de "cooperació" i d'altres que han perdut la noció dels temps enredats pel brevatge miraculós i que amb mirada escumosa observen la ciutat bombollejant com si fossin part de un decorat.
És així com Hanoi, ella sola, se'ns descobreix amb una energia desbordant que ens provoca un sotrac semblant a l'enamorament. Algun dia hi tornarem.
PD: en referència a l'endevinalla en Vadó Cisteller diu que es "apocalispi nau" on el coronel Kurtz és en Marlon Brando, el cunyat d'en Luck Skaiwalker és en Harrison Ford que hi surt poquet i en Willart és en Martin Xin. Jo, disculpeu-me, em sembla que no l'he vista. Quan torni vull fer immediatament un visionat de pelis del Vietnam que segur que n'hi ha moltes.... En Vadó també diu que la banda sonora de De Dors és genial i les conilletes estan molt bones.
2 comments:
Molt bé, Cisteller, però et falta endevinar l'altre pel-li sobre el Vietnam!
Hola!
a veure si en aquests baretos i poden entrar dos nens petits!. I què tal es viatge per aquest país?. Realement són tant diferents ambn Xina que tot i ser veïns ni amb quin era el veritable comunisme es posaven d'acord!. Per cert, i seguint les recomenacions, vàrem anar a veure l'exposició de cartells sobre el Vietnam, cartells des de l'any 1967 fins el 1980 i pico. Molt bé i curta, cosa que agraeixen els nenes!. Són cartells dibuixats tipus "cultiva con esmero para conseguir 5 tonelada de arroz por hectarea" o "arroz y vestidos para la gente del sur", cartell un cop reunificat el país. Són una mena de propaganda que et ve a dir: si tots ho fem bé i ningú s'escaqueixa el país tirarà endavant. Una mica tipus imperetiu categòric kantià. O en economia es diria propaganda anti-paràsit. Bé, la pel·li apocalipsis now, fàcil, a més dels personatges i el cor de les tenebres, les frases començaven per les lletres del títol. La de'n lukas, la veritat és que ni me'n recorda dels actors de la darrera pel·li que he vist (realment no m'enrecordo ni de la última pel·li que he vist!). He vist apocalipsis now 3 o 4 vegades i he hagut d'afinar la memòria per recordar-me quan sortia el H. Ford!. S'admeten més pistes. Per cert, i si fem un recull de pel·lis sobre el Vietnam. A bote pronto em venen al cap (espero no equivocar-me de guerra):
- La Chaqueta Metálica (boníssima, sobre tot l'escena del franctirador)
- Good morning Vietnam
- Platoon
- Nacido el 4 de julio
- Casualties of war (molt heavy, d'un altre crític antimilitarista, en Sean Penn)
- Gritos del silencio (o una cosa així, la dels periodistes, perà la guerra és a Cambodja)
Bé, n'esperem més!
Post a Comment