La nau que salpa de Hotan té 12 m d'eslora i per sort no té premsa estopa (descartem doncs haver d'achicar sorra). La travessia fins a Urumqi cobreix una distància d'unes 600 milles i està previst arribar-hi amb 20h si les corrents són favorables. Al començament naveguem amb una derrota de 80 graus. Al cap d'unes 5h fem un bordo rumb nord per encarar el canal que parteix el Takla Makan en dues meitats. Tenim un ventet favorable que ens empeny per l'aleta de babor i a estones ens fa escorar una mica. El canal trancorre per onades de dunes que es multipliquen infinit enllà i que fan l'efecte d'un temporal de llevant estàtic. Algunes crestes es desprenen pel vent i fan que la nau quedi xopa de sorra. Per sort el camarot està ben segellat. Es poden veure bancs d'animals que en comptes d'aletes tenen dues gepes i fan cara de bon jan. De tant en tant ancorem en petites cales per anar a fer el riu (a pixar, ja m'enteneu) de rigor. Aleshores la tripulació surt en estampida per buscar algun accident geogràfic per arrecerar-se de les mirades inoportunes. Com que hi ha pocs accidents i la pixera fa estona que apreta i com que el sentit de la privacitat a la Xina definitivament no està de moda, s'opta per compartir el ritual amb aquells del mateix genere. Al cap i a la fi tots som fills de Déu/Alà/Buda o qui sigui.
La cabina interior està farcida de lliteres. Ens toquen les de popa, les pitjors, sense espai per aixecar le cap. Diria que l'adjectiu que s'ajusta millor a la descripció de l'espai es clautrofòbic. Sí senyor.
Arribem senses cap averia al cap de 22 hores al port d'Urumqi, conegut per ser el lloc del planeta més allunyat del mar, cosa que ens garantitza que qualsevol moviment que fem serà encertat.
[2-3 de setembre]
2 comments:
l'altre dia feia un comentari que, coses de la informàtica, em sembla que no ha sortit. En cas contrari, em repetiré. Deia que un viatge com el meu, a Roma, on tot el dia amunt i avall, pedra rera pedra, museu rera esglèsia fins a la nit i amb un fill a l'esquena...acabes estressat, tot i que pagui la pena. Vosaltres, feliços, teniu tot el temps del món; en lloc de visitar esteu. En lloc de mirar contempleu. Però és molt de temps. 'A que dedicais el tiempo libre...?'. Us 'xai' amb una cigarreta veient la gent passar?. Com a passatemps etnològic força bé. Surtiu al camp a busca bolets (de caca e vaca?), flor, fruits i fulles?. Suporteu bé els silencis?. Us expliqueu de nou velles històries (quin conyàs!) o parleu del temps?.. M'imagino en Vado sentint però sense escoltar (la meva dona diria que jo faig igual!!)...i és que deuen ser moltes estones tan sols per viure. Per cert, amb tant de temps, has trobat Vadó ja la bellesa interior de la Marta?. En fi, un viatge així, tan llarg, segur que la concepció del temps és una cosa diferent!!
Xao
Ara mateix dediquem el temps lliure intentant desenmascarar el fals rey de sevilla. Parlem sobretot de l'estat dels lavabos publics i de quin deu ser l'origen de la tradicio espectorant dels xinesos. En vado fa rato que grata a la recerca de la bellesa interior, tot i que jo molt amablement li indico els viaranys recondits per on a de passar ell necessita fer el seu cami i ensopega amb tot menys amb el que presiament anava buscant. Diu que de moment la exterior el te tant enlluernat que li es dificil remenar entre tanta foscor. Amb en vado ens escoltem pero a vegades no ens sentim, es que els conductors tenen el costum d'avisar als peatons i als altres cotxes de la seva presencia recolzant-se mes de lo necessari al claxon. El concepte de temps, ja ho deia el tiet, es relatiu, quan hi es passa lent, quan se'n va, ja ha passat. El factor psicologic s'hi afegeix de manera que hi ha temps de tots tipus: temps d'avorriment, temps d'espera, temps de tensio, temps de badar, d'escriure, de jugar a escacs, de ilusio, de descoberta. Una mica com la vida pero en versio concentrada, com els suavitzants de la roba.
I aixi nem, anar-li fotent, que diuen...
Post a Comment