Dunhuang

Le coves de Mogao, patrimoni mundial per l'Unesco, estan situades a uns 30 km de Dunhuang [província de Gansu] a les parets de les montanya de Mingsha. Les grutes més antigues daten del l'any 366 dC, on la gent no va parar de excavar fins al punt que al segle VII ja se'n comptaven unes mil (quines ganes de comptar!). Això fa que el penyassegat, d'uns 2 km de llarg, sembli un formatge gruyere [emmental]. Les coves estan plenes de murals i figures relacionades amb el budisme: bodhitsatvas (sers que estan en camí de la budeitat), apsares (mena de personatges voladors relacionats amb la música), divinitats, monjos, figures protectores (tot al voltant del gran protagonista: en Buda) de tots el tamanys (el més alt fa 30 metes) i tendències (budes hindú, tibetans i xinesos). El fet que les diferents dinasties xines redecoressin les grutes afegint-li uns elements del seu gust fa que es produeixin barreges sorprenents. La que ens deixa més parats és veure un buda panxacontent (Maitreya: el buda que tots tenim el cap i que representa el que vindrà en el futur com a succesor de Siddartrha Gautama) al costat de Lao Tse (fundador de la filosofia/religió del Taoisme).

Altres elements d'interés a Dunhuang són les muntanyes de dunes (la més alta fa 1700 metres, tant enorme com el preu per entrar al recinte fet expressament per veure-les i on ens hi arribem amb un cop de bicicleta), les patates fregides (un bàlsam pel meu paladar de llemeca), la carn de burro (aiam si començarem a tirar coces!), el mercat nocturn (güirilandia) i les comoditats que ens ofereix aquest poble abocat al turisme, sobretot d'interior (després d'aquest temps francament ho he agrait).

Ens preparem per entrar al corredor de Hexi on a partir d'aquí deixarem enrenra l'islamisme per endinsar-nos en la religió budista. Que qui sigui ens agafi confesats!

[7-8 de setembre]