Zhangye

Entre dues cadenes muntanyoses (al sud el Qilian Shan -les estibacions de l'altiplà del Tíbet- i al nord les carenes de Mazou entre d'altres) i el desert de Gobi hi ha un llengua de territori anomenada corredor de Hexi, per on passaven les antigues caravanes per accedir a la Xina més oriental. Just al mig, com el dijous, trobem Zhangye. Hi tirem l'ancora uns dies.

Allà veiem un complexe budista amb una cafetera-pagoda, 30m d' estàtua d'un buda dormint flanquejat per un exèrcit d'aspirants al nirvana, i una pagoda de fusta que a la nit guanya potència amb una il·luminació una mica hippieota: combinació de blau i lila.

La ciutat ens ofereix el caliu dels bars, cal dir que és el primer lloc on trobem aquests recintes de la perdició dedicats a fer una copichuela i, si s'esdevé, el pencu. Les dones comencen a fumar i per tant ja no em miren de manera estranya. Mentres fem una birra Tsingtao tenim l'opotunitat de repassar els numeros de l'1 al 10 (yi / ar / san / su / uuu / chiou / che / ba / liou) gràcies a la col·laboració dels autòctons que juguen, ni més ni menys, que als xinos. Qui ho hagues dit! És una variant diferent a la nostra: en comptes de monedes utilitzen els dits d'una mà de manera que de cop les estenen marcant un número (com si juguessin al piedra-papel-tijera) al mateix temps que criden (perquè realment criden) un altre número que per anar bé hauria de ser la suma dels 2 números que marquen les mans. Qui perd beu uns xupitus de cervesa.

En un parc descobrim una munió de gent gran dedicats a desencarcarar el cos fent una mena de ball, en rotllana o de dos en dos (en qualsevol cas més avorrit que una sardana), mentres van ventant uns vanos enormes a l'aire. Ens quedem amb les ganes de saber si són activitats d'entreteniment d'un casal de jubilats o algun altre mena de ritual. Cony d'idioma!.

Ens comprem per fi roba d'abric per encarar la propera parada, ja a les muntanyes. En Vadó troba un anorak calent d'un vermell cridaner que li dona un aspecte a mig camí de pisteur de Font-Romeu i treballador de la brigada de la neteja (depenent de si es posa les ulleres de sol o no). Jo em compro un polar Fashion Tiaonjiao Sport que sembli que acabi de sortir de l'instuitut tenint el record de ser la més repetidora.

El comiat de Zhangye coincideix amb la primera pluja que veiem. Un autobús llitera (sleeper) ens duu en 11 hores a Lanzhou coneguda per ser una de les ciutats més contaminades del món. Durant el trajecte els de les primeres lliteres em demanen una estona els walkmans i es dediquen a passar-se'ls d'orella a orella mentre escolten en Lluís Lach (mira que son cumbas!).

De Lanzhou, sense perdre ni un segon, empalmem amb un autobús que ens du a Linxia, al sud-est de la província de Gansu.