Pingyao

A Pingyao plou. És una conclusió derivada de tres dies d'experiència i sabem que pot ser precipitada perquè el numero d'observacions no és significatiu estadísticament. Des del punt de vista vivencial però, arribem a una certesa: que plogui a Pingyao és una putada.

Pingyao és un poble encantador al mig de la província de Shanxi. El barri vell està protegit per 6 km de muralla i conserva encara l'aspecte original (si un pot abstreure's de restaurants, bars, llums de neó i venedors de souvenirs) de l'època de les dinasties Ming i Qing, quan va esdevenir un centre mercantil i seu dels primers bancs de Xina. Aquest fet queda demostrat en la exhibició de vàries residències d'antigues famílies, forrades de calers, relacionades amb el món financer.

Pingyao semblaria que està feta expressament per perdre-s'hi, per vaguejar pels seus carrerons estrets, per passejar sense presses intentant destriar l'aroma del passat d'entre munions de tours de xinus dedicats a seguir una guia (amb altaveu inclosa) que desfila al capdavant amb una banderola, encendre tranquil·lament sàndal als temples taoistes i confusians, confessar-se a una de les dues esglésies catòliques, perdre el temps en les incomptables cases tradicionals amb pati inclòs i disposades segons els feng-shui.

Però, ja ho hem dit, a Pingyao plou i per tant hem hagut de fer el mateix però a paso ligero, amb corredisses incloses, buscant aixopluc cada cop que la pluja augmentava, passant llargues estones als bars amb una cervesa local i un banana shake, contemplant el poble a través del vidre, posant a prova la impermeabilitat del calçat i la motxilla, navegant per internet fins quedar marejats, jugant al Majhong, atipant l'esperit literari amb les poesies melangioses, tant a to amb el temps, de l'obi wuan kenobi.

Ens n'anem de Pingyao amb el cor una mica encongit de la humitat d'una pluja mandrosa, que no es deixa caure del tot i amb l'humor empeltat d'un cel blanc, avorrit i tediós.

Després d'aquesta "temporada de pluja i més pluja" esperem amb ànsia trobar-nos amb l'escalfor del sol. Aiam si això ens refà!

PD1: A l'alfredo. La búsqueda como motor de la vida, aquí i allí, en las cosas nimias y en las que parecen extraordinarias. Todas la terapias personales (incluida la nuestra supongo) son bienvenidas y nunca "pesadas". Esperamos oirte de nuevo!

PD2: A la mari mar. A les plantes, independentment que siguin margarites, buganvílies o cactus, els hi agrada que les mimin i que les cuidin. Tan SENZILL com això.

PD3: Als pujolistes ofesos: ep! que ho deia amb tot el carinyo i simpatia que em caracteritza...