Linxia

Haviem dit que deixavem l'islamisme per endinsar-nos en territori budista. Rectifiquem, com els savis.

Linxia, ciutat gens turística del sud-est de Gansu, és coneguda com la Meca de la Xina. Al barri Hui (com s'anomenen els musulmans xinus) entre dues mesquites, n'hi ha una altra. Ens crida l'atenció, però, la seva varietat, des de les contruccions més "saudites" amb cúpules i minarets, fins a les més empeltades de l'estil xinès. En les darreres els minarets, són substituits per una espècie de pagoda situada al costat de la sala de pregàries amb el teulat típic de l'arquitectura tradicional xinesa: a 4 aigües, amb els ràfecs arroplegats cap amunt i les diagonals, que uneixen les diferents vessants, curvades. En quan a l'ornamentació de les parets ens sorprèn veure dibuixos de flors, muntanyes i prats a diferència de les mesquites a les que estem acostumats, on només hi ha traces geomètriques. Distingim que són mesquites per dos detalls: les mitjes llunes coronant els teulats i l'altaveu situat al capdamunt del minaret-pagoda que, amb un so suau i captivador, ens convida, 5 cops al dia, a anar a resar. A Linxia ens hi estem un dia més del que toca per perdren'ns, aquest cop amb calma, pel barri Hui. Apreciem a les dones vels, un tipus de vel molt diferent al que estàvem acostumats. Més que un mocador és una espècie de passamuntanyes negre amb el que s'oculten, apart del cap, el coll. També en veiem algunes que porten una mena de barret cilíndric, una mica aparatós, que els hi dóna l'aspecte a mig camí entre una pastissera i una hostessa d'avió. Els homes es tapen la coronilla amb un barret senzill i blanc.

La ciutat amaga també un complexe taoista amb diferents temples construits de manera esgraonada i ocupant tot el vessant d'un turó. Al capdamunt de tot: l'espigada pagoda.

I per fi comencen a distingir els monjos budistes pel toc de color que aporten les seves túniques granates i rosa fucsia.

Tot aquest matxambrat de religions ja ens va bé perquè feia dies que parlàvem de, com a mètode d'integració, convertir-nos, encara que sigui de manera transitòria, a alguna religió. Que ja seria hora de recuperar la fe.

Vàrem descartar l'islam, no pas per qüestions discriminatòries, sinó per qüestiones pràctiques. Tot i que en Vadó li feia gracia un paradís desbordant de verges, menjar, or i plata i tot allò que un home pugui desitjar, hi ha la pega, greu, de l'abstemisme i d'haver de matinar a trenc d'alba per anar a fer la pregària. Pel que fa a mi, descartar el pernil ibèric i el llom arrebossat de la marona, a més a més d'haver de cobrir el meu estupendu cabell pantene, no m'acaba de fer el pes.

El confucionisme l'eliminem ràpidament pel seu emfasi a la submissió al superior immediat. Tot i que reconeixem que tenim que acabar d'investigar-lo.

Amb el principi de no-acció del taoisme en Vadó de seguida si sent a gust. Recordem que el taoisme es la filosofia fundada per Lao Tse, amb 3 forces: el ying, el yang (interdependents) i el principi integrador el Tao (concepte abstracte, espai buit on tot es manifesta). Li acaba d'anar bé l'objectiu de la longevitat en plenitud i de viure en harmonia amb la natura (com a isard que és, ja hi està mig integrat). Quietut, traquilitat, silenci, deixar fluir... per compensar la dura vida de la parella. Observació de l'entorn (ja té la mirada del fotògraf!), no fer res per fer-ho tot. A més a més la filosofia està resumida en un llibre: el Tao Te King, de poques planes, i que ja se l'ha llegit, feina feta. Per tant semblaria que ja tenim en Vadó convertit.

Per la meva banda no m'acabo de decidir, em sembla que em desesperaria tanta quietud, perquè puc parar el cos fàcilment tumbant-me a la bartola però, i el cap, com aturar-lo? A més entre el blanc i el negre i les dualitats del ying-yang hi trobo a faltar tota l'àmplia gamma de grisos que tant temps m'ha costat d'apreciar. Em sembla que el budisme em pot donar una resposta i per això prefereixo esperar a decidir-me a la pròxima parada: Xiahe on hi ha el monestir de Labrang, un dels 6 més importants del grup dels gorros grocs del Tibet.

PD: per si un cas, demano perdó a tots els deus, en cas que s'hagin sentit ofesos.

PD2: tot el que he escrit de les religions està simplificat.

A l'Alfredo: estamos encantados de que "viajes" con nosotros y te agradecemos la energia que nos has trasmitido con tu mensaje. Tu reflexión sobre la discriminación es muy acertada. Muchas gracias de nuevo.

A la WU LI: li preguem que es dirigiexi al nostre representant legal: al senyor blooger. Pel que fa a nosaltres no ens fem responsables de les nostres pròpies opinions.

A la nurieta: ho sento, em pensava que te l'havia enviaaaaaat!!!!!