* Els xinos no son pas grocs a no ser que tinguin alguna afecció hepàtica.
* No duen trena i de moment no hem vist mandarines
* Malgrat que per proximitat en podria haver-n'hi no hi ha puzzles japonesos ni sudokus.
* De moment no mengen carn de gos, sinó que els treuen de passeig amb una corretja perquè corrin i facin les caques al carrer. Si que m'ha cridat l'atenció, però, trobar en un mercat d'aviram gàbies amb gatets, o bé tots sols o bé al mig de les gallines o dels coloms. No vaig gosar preguntar que en feien amb el felí.
* Efectivament els xinos son baixets; suposo que per poder cabre a les lliteres dels autobusos.
* Realment és impossible la comunicació. D'entrada no tenen paraules simples per designar el sí i el no, ni moviments amb el cap. Per tant si els hi fas una pregunta (guia en mà) que requereix com a resposta, i segons els nostre idioma, un monosíl·lab ja l'has cagat. No saps ben bé si et diuen que sí o que no fins al cap de deu minuts de debat. De fet ells deuen pensar que tenim algun tic al coll, o som una mica tourettians, perquè movem el cap amb enfasi en direcció afirmativa o negativa tot esperant que entenguin el gest i ens el confirmin. Doncs no. També crec, o almenys m'ho transmeten així, que a la majoria els hi falta la voluntat de comunicació que per exemple tenien a l'Àsia central, que sense entendre'ns de res almenys hi havia més bona sintonia.
* A la xina hi ha censura i ho estem vivint en carn pròpia: tenen prohibit el blogger, per sort nosaltres el podem veure a traves de dues planes web dedicades especialment a esquivar la censura: pkblogs i anonymouse. No podem consultar la wikipedia també "capada". Escrivim el blog a traves d'un intermediari que ens penja els textos dels e-mails [Hola a tothom. Sóc en Xabier, el germà petit de la Marta, i com a intermediari us volia saludar]. Podeu consultar els llocs censurats a traves del web Great firewall of china.
* Creiem que sou una colla de sosos perquè trobem a faltar els vostres comentaris, el feedback ens fa molta il·lusió. Trobem a faltar els comentaris de l'assídua Mar i de l'incògnit Al-mut'amid.
* Tamerlan: ja has destrossat l'ordinador ;) ?
* Companys de feina econòmics: podeu aprofitar per fer comentaris quan la jefa se'n vagi a esmorçar i així podeu alliberar tensions per continuar treballant per aixecar el país.
* Companys turistes: podeu demanar a la jefa dedicar 20 minuts al dia a la lectura i comentaris del blog perquè en definitiva esta relacionat amb el turisme i per tant revertiria positivament en la nostra-vostra empresa.
* En quant al menjar el ranking se l'emporta en Vadó amb una sopa de cap de cabra per esmorçar (com els altres). En el segon lloc varem compartir carn de burro amb fideus. A partir d'aquí cada cop busco amb més enfasi la cadena xinesa de fastfood Dicos per entretenir-me amb un pollastre amb patates. Els que em coneixeu ja sabeu que soc una llemeca refotuda amb el tema del menjar.
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
5 comments:
jo, es que amb aquests mails informatius que envieu,em quedo tan al-lucinada amb tot el que viviu que em sento ridícula i, enlloc de sense paraules a la boca, doncs em quedo sense paraules per escriure
Que la força continui amb vosaltres!
queridos amigos, permitidme que os llame así aunque no nos conozcamos. Recién estrenada la jubilacióm como autónomo (¡a los 74 años!), mis nietos me obsequiaron con un ordenador y su inseparable internet, 'para que no te aburras' dijeron. Viajando por este mundo caí, no se cómo, a vuestro fenomenal blog. A pesar de ser castellano de Palencia, los 20 años pasados en Palafrugell como mínimo me permiten seguir vuestras aventuras con envidia de quién 'por mucho trabajor mucho mucho se perdió'. Hacéis bien en aprovechar la vida, viajar es un buen antídoto contra el racismo y la discriminación. Teneis en mi a un incondicional lector que no se aburre ya más.
PD: Por cierto, bellísima la poesia de Al-mut'amid
ja et passaré l'adreça del blog....em va dir...
siiiiiii.....KASUMDENA ¡!...sort que els lligams familiars entre crits de visca visca Catalunya en el dia de la diada, fan que finalment pugui llegir les vostres aventures i experiències ..
Ooohhhhhhh…enveja és poca la que em feu, ja estic totalment enganxada a les novetats dels relats “martencs”…que et trasporten de ple al viatge..genial
Contiueu així, molta sort, salut
… i un petonasso molt gran
(soc la Vilardell… per si de cas)
posats a demanar coses i favors que menys que un petit carregament de pebre de Sichuan. Sí, ja sé que no paseu per aquesta província però segur que en trobeu fàcilment. El que venen a la Boqueria ha perdut força la seva picantor però no el seu aroma dolcet.
martona i vadó: és que des que hem tornat a la feina ja no hi ha temps lliure per a gaire res. us llegeixo i continuo al·lucinant amb el que esteu vivint. quina enveja que em feu! sobretot perquè jo no seré mai capaç de fer res similar :)
això de la censura xinesa és fort. recordo quan es va començar a donar a conèixer la xarxa, que tothom estava convençut que era un espai lliure i obert a tothom. ja veus... tot el bo s'acaba.
esperem les noves crònique.
kissos!
Post a Comment