Arlanbob - Dia dos - Güiri tur
"Mai és tard si el cor és jove" li responc. I en Vadó, donant fe de la joventut del seu cor, es calça un cavall entre cama i cama.
I ja el tens allà dalt com un galant cavaller amb la càmera envainada.
Se'n recorda que a la Xina li tocarà fer un curs de flexibilitat perquè les ingles estirades al màxim donen l'obertura justa per cobrir el dors de l'animal.
El güiri tour ens porta a vistar dferents llocs: la cascada petita, el prat amb vista panoràmica, els boscos de nogueres centenàries, fem un altu per preparar un dinar rupestre, tot seguit la gran catarata (un salt d'aigua de 80 metres a una alçada de 2100 metres) i la visita a una jailo (barraca on viuen els nomades).
Durants els trams empinats de corriols estrets i predregosos, una veu, de tant en tant, trenca el silenci:
- Ep, nano, agafa'm aquesta bèstia que passa massa arran del barranc. Cony que encara li picarà una abella al cul i arrencarà a córrer.
Ja ho sap que els cavalls no solen ensopegar quan caminen i que no es coneix notícia que s'hagin tirat barranc avall, però a vegades la nostra pròpia inseguretat es transmet als elements del voltant i es barreja de tal manera que ens resulta difícil destriar-la.
El cavall de'n Vadó, a part de caganer, és un carpanta i de tant en tant s'atura sense contemplacions i ajoca el cap fins al terra a mastegar herba enduent-se les regnes amb ell. Aleshores en Vadó queda suspès al seu lloc de tal manera que, sense la referència de les regnes, la sella es converteix en l'únic punt d'anclatge on s'hi aferra apassionadament mentre crida: shu, shuuuu, shu (equivalent Uzbek del arri, arri) shuuu, agafa-me'l nanu.
Al baixar del cavall un cop s'ha acabat el tour, que tot plegat ha durat unes 8 hores, caminem una bona estona amb les cames aixerrancades com si fóssim toreros mentre la muscultura torna a poc a poc a recuperar la posició inicial.
En Vadó encara no se n'ha fet una opinió exacte sobre el que ha passat: tot un dia fent de genet recalcitrant a un ritme que hagués fet tranquil·lament a peu.
- Mentre hi hagi tracció quadrúpeda deixa el bipedisme endreçat per quan faci falta, que ja en tindrem ocasió.
No n'esta masssa convençut del meus raonaments, però el que s'ha de fer per tenir la dona contenta!!
- La pròxima crec que ja està preparat per agafar un camell.
Em mira amb la cara del penitent que troba que la sentència d'absolució és desproporcionada respecte als pecats confesats.
[17 d'agost]
Arlanbob - Dia tres - Relax
L'excursió a cavall s'ha saldat amb agulletes a músculs que no sabiem ni que existien, amb un herpes labial que m'ha deixat el llavi com un mandinga (m'hauré de plantejar comprar un d'aquests protectors solars de color blanc dels quals me n'he enfotut no fa pas gaire), un constipat que déu ni do (els que no som de l'espècie llenyataire tanta puresa en l'aire ens deu fer mal) i amb un escamot de puces, que amb la mateixa mala llet que Amir Timur o Gengis Khan, han colonitzat en temps rècord les estepes de la nostra carn tendra (comparada amb l'equina, òbviament) i fa que tinguem les cames i cuixes puntejades com un joc de daus. Amb això darrer, però, ja hi estàvem entrenats i fa que el greuge inicial es converteixi en una dolsa nostàlgia de la Nela.
[18 d'agost]
No comments:
Post a Comment