De Osh a Kashgar

A les 20h vàrem enfilar-nos a un autobús-dormitori a Osh rumb a Kashgar.

L'interior estava didivit en tres files de lliteres dobles a on, si tenies el tamany adequat, més aviat del gènere petit, quedaves enclaustrat com un difunt dins del taüt. El trajecte ens va dur per un camí pedregòs i sense asfaltar fins a l'Irkeshtam Pass, coll d'uns 2841m que limita amb Xina. Si et descuidaves, en un sotrac podies acabar dormint al terra.

Els tràmits fronterers varen ser lents, sobretot a la part xinesa: ens varen comprovar rigorosament 4 cops els passaports, una màquina ens va mesurar la temperatura (qüestions del refredat de l'aviram) a través dels ulls (35,8 i 35,9 en Vadó que va més calent), tots a peu dret ens varen fer posar les maletes al davant a punt per ser revisades. El nostre aspecte polsegós i amb cara d'haver passat una nit moguda recordava la d'un grup de deportats. Els policíes, nets i endreçats, feien un treball de xinos repassant minuciosament l'equipatge. Als kirguissos els varen desfer totes les maletes, obrir tots els pots i farcells que portaven, i els punxaven les saques de menjar amb un punxo afilat deixant traus per on regalimaven atmetlles i altres fruits secs. Era com qui comprova amb un escuradents si el pastís de xocolata està ben cuit.

Amb nosaltres i un parell de güiris es varen entretenir amb els llibres, que intelectuals! El meu el varen repassar escrupulosament. "García Márquez", els hi dic amb el dit polse amunt. El hi va cridar l'atencio l'album de fotos familiars. Van ensopegar amb la Marona. "Està bona, eh?" li dic mentre li assenyalo indicant, "My mother". Continuen amb la Neus, en Xavier i l'Arnau. Quan ja estava emocionada, a punt de començar a presentar i a descriure la idiosincràcia de cada personatge, va i tanca l'album. Em va ofendre el seu poc interés, la veritat. Amb en Vadó els hi va interessar la màquina de retratar. Veient d'una hora lluny que tractaven amb un bon fotògraf es varen distrure admirant els seus magnifics treballs.

La frontera es va saldar amb una víctima, una dona amb un nen de 4 ó 5 mesos que la varen fer baixar a terra de ningú a l'espera que algun camioner o el pròxim autobús la retornés a Osh. A la part xina, de dia, de baixada i asfaltada, l'autobús va agafar més velocitat. Incrustada a la llitera, boca amunt, t'havies d'agafar amb les mans a les barres laterals per no derrapar amb el desnivell. Tot plegat provocava la sensació d'estar participant en una prova olímpica de bobsleigh.


A les 16h, 20 hores mes tard, varem arribar puntualment a Kashgar.

[22 d'agost]