Osh de nou

En relaxem a Osh a l'espera de l'autobús que en dura ens 24h a la Xina.

Ens recuperem de la invasió de les puces, que a diferència de les de la Nela, sembla que inoculen un verí que un cop a dins es va desintegrant com un isòtop radioactiu provocant onades intermitents d'una picor rabiosa.

Recuperem la dignitat perduda a Bukhara guanyant una partida d'escacs, jugant amb negres, després d'una jugada magistral d'en Vadó que sacrifica un cavall per guanyar posicions al tauler i rematar la feina 5 jugades més tard.

Ens fem la manicura que ja començàvem a semblar aligots.

En Vadó s'afaita la barba després de veure que no li serveix de camuflatge perquè, a part de besavis i rebesavis de pèl blanc i aura sàvia, l'únic que la porta és ell. No sabem perquè però l'hi han preguntat dues vegades si és d'Israel assenyalant la clapa de pèl que li cobreix la cara, ell! que volia passar desapercebut. Preferim estalviar-nos aquests malentesos. A més a més de posar-se a to amb els xinesos que més aviat deuen ser imberbs i calbs (com a màxim amb una treneta que li curt de la cucurota). Ja ho veurem!

Comprem fum a un noi i ens amara amb una dosi generosa equivalent a 5 paquets de tabac mentre ens beneeix.

Fem un toc amb en Hiro Nakamura (sense olleres ni catana), el seu inseparable amic Ando tots dos disfressats de Kirguissos i amb dues amigues.

Ens trobem per fi catalans, bé castellonencs, acabats de baixar del pic Lenin, sopant a Osh i anant de cul per agafar l'avió al cap de dos dies a Biskek, quin estrès...

[19-22 d'agost]