Khiva

Ens trobàvem com si fóssim barrufets vivint dins del mateix cor històric de Khiva. Ciutat oasis en què la part vella consisteix en un espai emmurallat, d'un km2 aproximadament, amb 4 portes situades segons els punts cardinals.

Ens fa l'efecte que a Bukara ens devíem posar alguna vacuna que ens havia immunitzat dels monuments perquè ens els miràvem ja amb certa indiferència o, millor dit, cert empatx. Tu diràs: estàvem rodejats, literalment, de madrasses, de mausoleus, de caravanserais, de cúpules, de minarets i d'alters pedrots convenientment col·locats, testimonis de la historia.

Durant gran part del dia plovia foc, per això la gent anava amb paraigües. No hi ha arbres. Per tant gran part del dia el sol cau zenitalement i no projecta cap ombra per refugiar-nos. Es per això que ens veiem obligats a fer llargues migdiades a l'habitació, amb l'aire acondiacionat (versió prehistòrica) a tota hòstia. La calor ronda els 45 graus i és seca. La humitat la hi posem les persones que sembla que ens anem evaporant de mica en mica. "Ma e troppo caldo" que deia en Mario, un amic italià.

Com a anècdota, la pujada al minaret, que ens va deixar tres dies d'agulletes, i dos partits de voleyball amb uns xavalins que no es devien creure que m'interessessin més que els pedrots inerts.

Dia 10. Tornem a Taskent per encarar la vall de Fergana.

[7-10 d'agost]