Ciutat plana, de desenvolupament horitzontal, saltant-se les lleis més elementals de l'especulació del sól, farcida amb mamotrecos tipus cúpules vàries, palaus decadents, galeries última "moda", edificis burocràtics, grans avingudes de 5 carrils per banda, jardins i parcs a "lo grande". Tots ells mamotrecos espantosos records de l'època soviètica. La història és clara: un terratrèmol va fotre enlaire gran part de la ciutat (uns 300.000 uzbeks es varen quedar sense casa). La impressió que ens dóna és que en plena era soviètica, i tenint en compte la importància de Taskent com a centre d'espionatge, la solidaritat comunista va aportar braços i tecnologia per reconstruir la capital. Amb orgull patriòtic es va aixecar amb la pretensió d'esdevenir una ciutat moderna en ple cor de l'àsia central. Resultat: ortopèdia, gegantisme, desproporció, excessiu.
Tot això ens porta a vaguejar per la ciutat sentint-nos com si estiguéssim sempre a la perifèria d'alguna cosa, a la recerca cada cop més obsessiva de trobar algun tipus de barri vell (old town) que ens doni una mica d'escalfor. El trobem a mitges. Si veiem la ciutat deserta és perquè tots estan al mercat. Allà ens hi trobem a gust. Allà i casi que prou. Ens hem de quedar per fer tràmits pel visat del Kirguizistan. Després farem un canvi de ruta. Anirem primer a Semencarda, ai! Samarcanda.
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
2 comments:
degut al canvi de ruta deduïm que aviat agafareu caballs (per muntar, volem dir)i estareu lluny de la civilització. Vigileu no caure! I tu Marteta no t'esgarrinxis les cames!!!
Endavant i força!!!!!!!
sílvia, i per anar a samarcanda has viatjat tantes hores? però si baixant de la UdG, al final de les escales a l'esquerra, ja hi ets!
jjjjj!
Post a Comment