Fergana

Arribem a Fergana, dels tres hotels ens quedem amb el del mig, econòmicament parlant. Una habitació en un 4rt pis d'un mamotreco soviètic. Decadent, fosc, brutot i amb vida pròpia. Si no, no entenem les múltiples erupcions que ens han sortit a la pell després de dormir-hi la primera nit.

A Fergana ens sorpén veure titis amb mini, shorts i pantalons arrapats, en una zona que la guia menciona com a particularment "integrista". Son les russes, territori apart, gent procedent de successives onades d'emigracions que es remunten a l'època zarista, passant per emigracions de russos que fugien dels nazis, fins la darrera, després de la II guerra mundial quan Stalin va traslladar gran part de la industria de part d'Ucraïna cap als territoris de l'Àsia central, amb els treballadors incorporats. En fi, que se les veu de seguida i al seu pas deixen tota una rastellera d'homes amb torticolis i ben trempats (paraula de Vadó)

Excusrsió a Marguilan [12 d'agost]

Per fi podrem veure com fan la seda artesanalment. Cop de taxi i ens deixa davant la porta de la Silk Factory. Chapat, som diumenge!!!! És que no sabem en quin dia vivim. Ens deixem caure abatuts pel bazaar que hi ha al costat. De seguida és vist. Ens entretenim amb un chai (te) fins que se'ns acosta un home que ens diu alguna cosa. El seguim amb inèrcia, aiam què!. Ens endinsem per un carrer lateral, es comença a sentir música i de seguida ensopeguem amb una mena de envelat quadrangular plantificat al mig del carrer, tapissat d'alfombres i de taules on s'hi amunteguen un grapat de dones. Potser un centenar. És com entrar en un calidoscopi, un deliri de colors i estampats tant dels vestits com dels mocadors. La varietat és infinita i les combinacions també: rosa i marró; verd fluorescent i taronja; groc, marró i rosa; vert i blau (que aquí no fa papau!). Tots guarden una harmonia que posa en evidencia els dictats de la moda occidental, tant sosa, que ens diu quin color casa amb l'altre. Una mica més d'alegria i imaginació senyors dissenyadors, que sembla que anem restrets (comentari de bon rotllo).

Ens empenyen cap dins i ens situen a la taula de la primera fila. La compartim amb 6 persones més. Com reis. La taula vessa de menjar: fruites (peres, pomes, meló, xíndria, raïm), iogurts, nan (pa típic de centre Àsia), bombons, caramels, fregits. La culminació és un plat de plov (exquisit arrós amb pastanaga / carbassa i carn).

Ens trobem arran de l'orquestra composada per un percussionista (timbal), una cantant amb un micro i un encarregat de posar la resta d'orquestra en playback. La pista de ball ocupa una 2 m2 i hi surten a ballar les dones, alternant-se les diferents taules. M'hi afegeixo amb esperit guiri tot imitant els seus gests, sobretot el de una iaiona d'uns 60 que se m'acosta amb complicitat mostrant-me com es fa això de remenar els braços i els melucs. Diria que em falta la seva sensualitat però, què cony!, a en Vadó ja li va bé. Resulta que el tenim fent la seva tasca de reportero dicharachero prenent mostres de l'esdeveniment, tant al·lucinat que no sap ni per quin forat mirar.

Corren, de tant en tant, bitllets de 200 sooms (15 cèntims) de mà en mà fins arribar a la pandereta dels musics. No sabem pas que passa: festival de l'Imserso, secció femenina?, el dia internacional del matriarcat? un comiat de solteres? un club de feministes?. La resposta la sabem de seguida un cop la gent ha omplert el pap. Llavors engalanen la pista de ball amb catifes i apareixen dues noies vestides de núvia. Es situen l'una al costat de l'altre. La gent s'apilona entorn d'elles amb regals a les mans, com si fossin els pastors i els tres reis anant a donar la benvinguda al nounat. El primer regal es un pa (nan) per a cada una. Aquestes, en una mena de ritual, se'l passen per sota les aixelles. El pa és una cosa "sagrada" tant a l'Àsia central com a molta part del món. Li toca el torn al sac de farina. Les núvies s'agenollen i se'ls entrega farina. Aleshores s'entretenen grapejant-la dins del mateix sac. La resta ja són el regals típics d'un aixovar: ventiladors, teteres, tasses de te, catifes, especiers, bocerts, planxes i, fins i tot, una tele (per tenir el marit distret?). Les dues noies, en mostra d'agraïment, no paren de fen reverències doblegant la cintura com si tinguessin una molla. Deuen tenir unes abdominals que ni un mes al gimnàs. De tant en tant algú els hi aixeca el vel i el hi fa petons i fins i tot alguna àvia fervent les abraça i les aixeca del terra fent petites sacsejades, elles es deixen fer.

La festa s'acaba i ens n'anem tots. Tornem a Fergana a passar-hi la tarda. Estem esverats. No sabem com agrair tanta hospitalitat.

[11-13 d'agost]