A Kashgar [Xinjiang], punt singular a l'espai-temps, en comptes de cel hi ha un núvol de pols en suspensió que difon una llum tinyosa i opaca que no canvia en tot el dia. Sense la referència solar sembla com si vivíssis la mateixa hora a cada moment, com si s'hagués suspès el temps.
El problema temporal s'agreuja pel fet que els kashgarincs no tenen hora pròpia. Els rellotges anuncíen la de Beijing, a dos fusos de distància. Com si els temps fos una mesura absoluta i la capital en tingués l'exclusiva, recordant a la província que va dues hores de retard.
Així que a la pregunta de "quina hora és" et responen "les 12, beijing time".
I a nosaltres que ens importa l'hora de Beijing? Doncs sí que ens ha d'importar perquè els horaris oficials dels banks, busos, trens i empreses públiques, viuen al ritme que marquen les busques de la gran capital; tot i que per quadrar l'horari comencen i acaben de treballar dues hores més tard. Surrealista.
Vista la trifulca i per tenir el màxim de control, amb en Vadó ens hem repartit els horaris. Ell va amb l'horari oficial i jo amb el local. D'aquesta manera en Vadó s'aixeca a les 10 i jo a les 8, ell dina a les 4 i jo a les 2 i així passem tot el dia fent les coses simultaniament però amb dues hores de desfase.
[23-24 d'agost]
No comments:
Post a Comment