Cop d'avió fins a Taskent. Compartim taxi des de l'aeroport fins a Kokand, ja a la vall de Fergana, amb dues svetlanes alemanes que hem conegut en els típics hotels de "bon rotllo tiussh", plens de motxillerus peluts, tots ells fets amb un motlle únic (nosaltres inclosos). De fet amb les teutones ens vàrem ignorar des del principi, o més ben dit, elles a nosaltres, que de tota la tropa erem els freakies marginats (qüestions de l'idioma). Finalment, qui ho hagues dit!, vàrem acabar compartint part del viatge amb la resignació típica de quan et toca fer un treball amb algú que no et cau be de la classe.
Un cop a Kokand i després de comprovar que l'únic hotel està closed, baixem del taxi un cop veiem un bar (Chaikhana que en diuen). Ens acomiadem de les svetlanes que continuen fent camí i encomanem una piva (cervesa) i una coca-cola (la vida s'il·lumina!). No hi deuen haver gaires turistes en aquest poble perquè la gent ens fa fotos amb el mòbil, com un parell de personatges pintorescos carregats amb motxilles en un poble sense pensions. Hi ha un senyor que considera que la foto no és suficient i ens grava amb el seu mòbil, "dernier crit". Ens convida a parlar perquè quedi constància que el nostre llenguatge és diferent al d'ells i amb cara de circumstància saludem a casa (marona inclosa) i a tot Catalunya, com si fos una càmera de TV que retransmetés a nivell internacional. Aquest mateix home, un cop enllestida la feina de reporter, se'ns apropa i comença a fer senyals. Assenyala amb l'índex successivament a nosaltres i a ell mateix. Pronuncia DOM, mentre amb les mans i la punta dels dits fa una mena de teulat i inclina el cap lateralment amb els ulls clucs sobre les mans com s'hi dormís. Atenció, aquest deu voler dir: Dormir / Casa / vosaltres i jo. Poz vale. El seguim.
Ens porta a casa seva, una casa amb patí interior emporxat, bastant grossa i arreglada. Ens presenta tota la família, ens porta a veure els 4 pedrots de la ciutat amb el seu cotxe i un parell de fills, ens convida a berenar, sopar, i resupó (de fet no paren de treure'n des de que entrem) i ens convida al casament que tindra lloc el dia 13. D'anglès només en sap la filla, saber-ne és un dir, i això fa que estiguem llargues estones senzillament comtemplant-nos, amb cara d'encantats i somriures de cortesia, com si amb aquest fet es pogués transmetre part dels pensaments via telepàtica.
Més tard arriba el tiet amb un cotxe antic de col·leccionista que han llogat pel proper casament. Carrosseria implacable, de color fosc amb elements decoratius tipus lleopard al capdavant del capó; una mena de Cadillac enorme, estil rus, digne d'haver-s'hi passejat el mateix Kruschev 50 anys enrera. Ens porta a fer un volt i aprofita per presentar-nos la iaia, els tiets, nebots, cosins i la resta de parentela.
Acabem la nit dormint al porxo que s'hi està més fresc, una mica saturats de tanta vida social.
[10 d'agost]
1 comment:
Hola Martona y cía. Al fin me enteré de que tu mail era una sutil entrada a un bloc de viaje. Pobre de mi , no sabía ni que existían estos blocs cibernéticos. Gracias a Jordi pude obtener nuevamente tu dirección y así comenzar a acompañaros en este maravilloso viaje , que por cierto ; " me da muuuucha envidia " y de la buena !!!. Creo que a partir de una travesía como esta los corazones cambian la mente para convertirse en un prisma multicolor de verdades vividas y no " imaginadas ", nada hay mas puro que la realidad, los olores, los sabores , el roce de la gente con sus atuendos tal vez muy simples pero que dejan llegar una pureza que ya no tenemos en este occidente decadente , lleno de aires acondicionados, coches, motos, quaters, secadores de pelo, televisiones de plasma que se encuentran en la basura , tintes en el pelo en peluquerias que te planchan ,,, te imaginas ??? suena muy , como te diría ,,,, ¿extraterrestre ? ja ja ja ,,,,,,si supongo que para toda esa gente , que ademas tienen las celulas del cabello diferente a nosotros , ¿sabias que con un cabello chino puedes desembozar el lagrimal ? ya que estas allí , pruebalo y veras !!! te queda como nuevo , hasta llegas a ver mejor. Evidentemente no me ha dado tiempo de leer toda tu crónica pero lo iré haciendo poco a poco.
Para tí ; de Mario Benedetti ;
LENTO PERO VIENE (FRAGMENTO )
Lento pero viene el futuro se acerca, despacio pero viene.
Hoy está mas allá de las nubes que elige y más allá del trueno y de la tierra firme. Lento pero viene el futuro se acerca, viene con proyectos y bolsas de semillas, con angeles maltrechos y fieles golondrinas, despacio pero viene, sin hacer mucho ruido, cuidando sobre todo nuestros sueños prohibidos, los recuerdos yacentes y los recién nacidos.
Lento pero viene el futuro real, el mismo que inventamos nosotros y el azar.........................
DESDE L´EMPORDA PATONAS FORT !!!
I DISFRUTEU QUE PASSA VOLANT,COM UN OCELL PLATA EN EL CEL BLAU,,,,,
MARTHA
Post a Comment